(publicat 9-2-09 a http://www.decrecimiento.info/2009/02/la-apuesta-por-el-decrecimiento-en... )

Havíem dit ja, quan començàvem a moure'ns pel decreixement, que la crisi que imaginàvem que anava a venir, seria una oportunitat pel canvi, però ara que la tenim aquí amb tota la seva envergadura, que es preveu llarga i que sabem que no tindrem millor oportuinidad com fem perquè no ens superi?
Quina estratègia hem d'agafar com a moviment davant aquests moments claus?

D'altra banda potser hem llegit també en algun article una cita que diu "no hi ha res pitjor que una societat de creixement sense creixement"

Certament la disminució precipitada de l'activitat econòmica que viu el nostre món, representa una ventada d'aire fresc per al nostre planeta, però al mateix temps, milions de persones estan vivint les seves conseqüències directes en la fam, la ruïna de la seva economia familiar, i el tancament de nombrosos negocis. Com podem respondre davant això?

Molts de nosaltres ja estem apostant per canvis en els hàbits personals i per projectes col lectius que ens permeten apartar cada vegada més aspectes de la nostra vida de la dinàmica capitalista dominant. A la vegada, organitzem actes, xerrades, passis de documentals, jornades, per conscienciar i implicar més gent en aquestes respostes pràctiques. Però n'hi ha prou amb la pràctica i la conscienciació. Podem aspirar a més?

Quan la corrent continua tirant cap a la solució individual i curtplacista, es fa difícil imaginar com aquestes petites alternatives poden omplir-se de nous pobladors, sense que canviï el corrent. Motius com la pressió social i familiar, els problemes econòmics, o altres relacionats amb les dificultats de nedar a contracorrent fa que els participants siguin menys que els que desitjaríem i que fins i tot molts precursors tinguem serioses dificultats per integrar els diferents aspectes de la nostra vida a la construcció d'alternatives comunitàries.

Per sortir d'aquest cercle, la crisi pot ser un bon moment, però només si sabem fer confluir conscienciació i necessitat. Necessitem crear un pla d'acció i organització social que respongui a les necessitats dels exclosos en aquests temps de crisi. Podem dur-ho a terme?

Jo estic convençut que sí, i crec que és la nostra responsabilitat fer-ho. Per tal que aquest moviment pugui aconseguir el seu objectiu, ha d'aconseguir dues coses molt clares però de llarg abast:

• Donar solucions pràctiques a la gent comú que està sent afectada per aquesta crisi. A la gent que el més important que té al cap és donar-li de menjar als seus fills. Aquestes propostes sobre el terreny han de demostrar a petita escala la solidesa de la proposta de canvi social que estem proposant
• Construir una oposició social valent, amb un discurs clar que permeti que en l'imaginari social entri amb força la idea que hi ha un altre estil d'organitzar la societat, que amb tota la seva complexitat i variants és l'únic estil viable per al nostre futur i que la crisi capitalista suposa el millor moment per fer-ho. Per a això caldrà convèncer i crear aliances amb altres moviments socials i també sectors afectats.

Per passar a l'acció des del col lectiu crisi hem organitzat un apartat web on hi conflueixen les propostes abocades a la pàgina en els seus primers mesos de funcionament. Perquè ha arribat el moment, és hora ja de convertir les idees en fets. És el moment de desobeir d'aquest sistema per construir un altre, moment d'autoorganitzar-nos els de baix per rebel lar-nos i per cooperar, d'aturar el capital i per activar l'autogestió. Moment d'agafar el control de la nostra vida, el d'alliberar a la vegada al nostre planeta i a la seva gent.

Podem donar solucions pràctiques per al problema de l'atur, podem recordar que el que està en crisi és el valor de canvi, però que el valor d'ús el que està és infrautilitzat. Així tenim milers d'hectàrees de terres abandonades a prop dels pobles i ciutats i milers de naus, cases i locals abandonats, per citar dos exemples simptomàtics. Amb tot el que el sistema actual ha infrautilitzat podem generar milions de llocs de treball per a gent que no en té. Sabem que el poder no ho farà per nosaltres perquè estan en una espiral de la qual no poden sortir així que hem de passar a l'acció, a l'acció directa massiva.

Hem de debatre sobre com ho farem, però amb la determinació clara de fer-ho, perquè ha arribat el moment i a més ètica i estratègicament no podem fer altra cosa.
Per això hem marcat un proper dia D, el del 17 de març, data en la qual presentarem una nova publicació massiva que almenys s'imprimirà tant en castellà com en català. A les propostes que hem estat preparant fins ara, s'hi afegeix una altra d'especial calat. La d'una vaga general . Sí, una vaga per aturar l'economia però no perquè els lobbies capitalistes o el govern cedeixin a la nostra pressió i ens facin cas, que sabem que no canviaran ni sortiran voluntàriament del seu pedestal. Una vaga general per a que tornin al poble tots els diners que li han robat i poder decidir poble per poble, barri per barri com gestionar-lo. En fi per a convertir aquesta crisi en una transició decrecentista cap a una alternativa de societat en la qual la ciutadania pugui recuperar la sobirania popular.

Enric Duran
http://www.enricduran.cat/es

En el marc del centenari de la CNT-AIT (1910-2010), es celebraran a Barcelona unes jornades titulades “Alternatives al capitalisme: l’autogestió a debat”. Aquestes jornades es desenvoluparan durant el mes d’abril de 2010. Els continguts s’estructuraran en tres blocs de ponències, un teòric, un altre històric i un altre més ampli, de caràcter actual.

En el bloc teòric s’han programat ponències que aborden el funcionament del sistema capitalista prestant una atenció especial a un moment de crisi econòmica i social com l’actual. Es tractaran així mateix propostes anarcosindicalistes davant la crisi econòmica. Aquesta perspectiva teòrica es completa amb una sèrie de ponències que ofereixin una visió àmplia de la literatura econòmica i social relacionada amb models de socialisme i comunisme llibertari.

El bloc històric pretén exposar dos models forts d’alternativa al sistema capitalista. D’una banda, el de les col·lectivitzacions anarquistes durant la guerra civil espanyola (1936-1939), per això s’inclouen ponències que expliquin el seu funcionament a les diferents zones on es van implantar (Catalunya, País Valencià, Aragó, Castella i Andalusia). D’altra banda, s’oferirà una explicació del model de cogestió iugoslau (1950-1990) amb l’objectiu de valorar aquesta experiència tant des del prisma d’un possible model de desenvolupament per a països empobrits, com a partir dels límits al socialisme imposats pel pla, el mercat i el partit únic, juntament amb una visió estrictament llibertària de tot el procés.

Amb el bloc actual es pretenen mostrar les diferents experiències organitzatives que lluiten contra el capitalisme avui dia des de coordenades autogestionàries. En aquest sentit s’inclou la participació de la CNT-AIT (aspecte laboral i socioeconòmic) així com d’altres organitzacions anarquistes específiques (aspecte sociopolític), alguns models de cooperatives amb una perspectiva transformadora (aspecte laboral i socioeconòmic de gestió) o ateneus i centres d’estudis (aspecte cultural). Tenen cabuda finalment les iniciatives vinculades a àmbits locals i municipals, com les d’ocupacions de centres socials i habitatges, el municipalisme o les assemblees de barri (aspecte local-polític). Finalment, des d’un punt de vista geogràficament (i en alguns casos també temàticament) més ampli, es tracten casos actuals d’altres llocs del món com són els moviments socials a Amèrica Llatina, Chiapas, Brasil (Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra, MST), Argentina (empreses recuperades pels seus treballadors), Veneçuela i Grècia.

Organitza:

Comisión del CeNTenario (Barcelona)

Colaboran:

Fundación Anselmo Lorenzo – FAL (http://www.cnt.es/fal)
Instituto de Ciencias Económicas y de la Autogestión – ICEA (http://iceautogestion.org)
Fundació d’Estudis Llibertaris i Anarcosindicalistes – FELLA (http://www.nodo50.org/fella)

Més informació, detalls i programa actualitzat:

http://www.autogestion2010.info

Programa en varis idiomes a:

http://www.autogestion2010.info/programa/

PROGRAMA

DIVENDRES 9 D’ABRIL. Sistema capitalista: explotació, conflicte i destrucció.

- 16:00. Presentació de les jornades. CNT Barcelona.

- 16:15. On estem en la crisi?. Miren Etxezarreta. Economista, professora a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) durant 35 anys i membre del Seminari d’economia crítica TAIFA.

- 17:30. El capitalisme avui: crisi o enfonsament? Algunes consideracions. Toni Castells. Economista.

- 18:45. Propostes anarcosindicalistes davant la crisi econòmica. Gaspar Fuster. Professor d’Economia a Secundària i membre de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió – ICEA.

- 20:00. Debat general i conclusions.

Lloc: Pati Manning – Auditori. C/ Montalegre, 7 ( L-3: Catalunya ó L-1 i L-2 Universitat).

DISSABTE 10 D’ABRIL MATÍ.

Estudis sobre autogestió i models de socialisme i comunisme llibertari (I).

- 10:00. Socialisme i comunisme llibertari en el pensament econòmic fins a 1939. Lluís Rodríguez Algans. Economista i membre de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió ICEA.

- 11:15. Autogestió, un debat actual: planificació participativa o reconceptualització del mercat. Endika Alabort Amundarain. Professor d’Economia a la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea i membre d’ Ekonomia Zientzia eta Autogestioaren Institutua – ICEA.

- 12:30. Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió: estudi i suport tècnic per a l’autogestió generalitzada. Membres d’ICEA.

- 13:45. Debat general i conclusions.

DISSABTE 10 D’ABRIL TARDA.

Estudis sobre autogestió i models de socialisme i comunisme llibertari (II).

- 16:00. Economia de la llibertat: creació d’una vida plena per tots (es comptarà amb traducció simultània). Jon Bekken. Membre del col·lectiu editorial d’Anarcho-Syndicalist Review, Ex Secretari General-Tresorer d’Industrial Workers of the World.

- 17:15. La Democràcia Inclusiva com a projecte polític per a una nova síntesis llibertària: fonaments i proposta de estructura social i transició (es comptarà amb traducció simultània). Takis Fotopoulos. Filòsof polític i ex catedràtic d’Economía de la Universitat North London (Regne Unit) on va ensenyar Economía Política durant 20 anys. Ha estat editor de la revista teòrica Democracy & Nature, The International Journal of Inclusive Democracy des de 1992 i fundador del moviment de Democràcia Inclusiva.

- 18:30. Planificació anarquista per a les economies del segle XXI: una proposta (es comptarà amb traducció simultània). Robin Hahnel. Professor Emèrit de l’American University, on va ensenyar Economia Política durant 33 anys. Actualment és Professor Visitant a la Portland State University. Creador amb Michael Albert del model econòmic denominat Participatory Economics, PARECON (Economia Participativa).

- 19:45. Debat general i conclusions.

DIVENDRES 16 D’ABRIL.

Col·lectivitzacions anarquistes durant la Guerra Civil espanyola 1936-1939 (I).

- 16:00. Antecedents històrics i aspectes socials de la Guerra Civil. Paco Madrid. Historiador.

- 17:15. De cara contra l’Estat: la revolució de 1936 i el col·lectivisme agrari a Catalunya. Marciano Cárdaba. Historiador. Investigador dels factors socials, econòmics i polítics de les col·lectivitzacions agràries a Catalunya (1936-1939)

- 18:30. Les transformacions col·lectivistes en la indústria i els serveis de Catalunya (1936-1939). Toni Castells. Historiador.

- 19:45. Debat general i conclusions.

Lugar: Pati Manning – Auditori. C/ Montalegre, 7 ( L-3: Catalunya ó L-1 i L-2 Universitat).

DISSABTE 17 D’ABRIL MATÍ.

Col·lectivitzacions anarquistes durant la Guerra Civil espanyola 1936-1939 (II).

- 10:00. Les col·lectivitzacions agrícoles a Aragó (1936-1939) entre revolució i reacció. Walther L. Bernecker. Catedràtic d’Història a la Universitat Erlangen-Nürnberg d’Alemanya.

- 11:15. Cop d’estat, guerra i transformacions socials a Andalusia i Castella (1936-1939). José Luis Gutiérrez Molina. Historiador. Investigador en història social contemporània, especialment la d’Andalusia.

- 12:30. Col·lectivitats al País Valencià. Acabant amb els tòpics típics. Manuel Vicent. Historiador i arxiver.

- 13:45. Debat general i conclusions.

Lloc: Centre Cívic Barceloneta – Sala d’Actes C/ Conreria, 1-9 ( L-4: Barceloneta).

DISSABTE 17 D’ABRIL TARDA.

Iugoslàvia 1950-1990.

- 16:00. El desenvolupament desigual com a límit dels processos d’autogestió. El cas Iugoslau. Ramon Franquesa. Professor d’Economia Mundial a la Universitat de Barcelona (UB). Investigador en gestió de recursos naturals renovables i en Economia Social i processos d’organització econòmica no capitalistes.

- 17:15. L’autogestió iugoslava i les restriccions imposades pel pla, el mercat i el partit únic: és la supressió de les institucions la solució? (es comptarà amb traducció simultània). Catherine Samary. Professora i investigadora experta en les transformacions iugoslaves i d’Europa de l’Est; activista a diverses xarxes internacionalistes.

- 18:30. L’autogestió iugoslava. Una perspectiva anarquista (es comptarà amb traducció simultània). Andrej Grubacic. Historiador i Sociòleg anarquista. Investigador en temes d’anarquisme i d’història dels Balcans. Membre d’Industrial Workers of the World.

- 19:45. Debat general i conclusions.

Lloc: Centre Cívic Barceloneta – Sala d’Actes C/ Conreria, 1-9 ( L-4: Barceloneta).

DIMARTS 20 D’ABRIL.

Models organitzatius com a alternativa al capitalisme: anarquisme i anarcosindicalisme.

- 16:00. CNT: sindicalisme per a la transformació social. Genís Ferrero. Membre de CNT Barcelona.

- 17:15. Organitzacions llibertàries: Federació Anarquista Ibèrica (FAI), Federació Ibèrica de Joventuts Anarquistes (FIJA), Federació d’Estudiants Llibertaris (FEL).

-18:45. Federació Anarquista Uruguaia. Anarquisme especifista, acció directa anarquista: per la construcció del Poder Popular. Mario Remedios. Secretari de Relacions de la FAU. Militant de l’Ateneu Germinal al barri Vila Colón (Montevideo).

- 20:00. Debat general i conclusions.

DIMECRES 21 D’ABRIL.

Models organitzatius com a alternativa al capitalisme: cooperativisme i municipalisme.

- 16:00. L’economia solidària, embrió d’una nova economia? Jordi García Jané. Cooperativista, docent i escriptor sobre temes relacionats amb l’economia solidària i les alternatives socials en general.

- 17:15. Cooperatives: producció, finances i consum. Mol-Matric, Coop57 i Germinal.

- 18:45. Municipi llibertari en el camí de l’autogestió. Manel Aisa. Historiador. Assemblea del Barri de Sants. Mireia Roselló.

- 20:00. Debat general i conclusions.

DIJOUS 22 D’ABRIL.

Models organitzatius com a alternativa al capitalisme: anarquisme, cultura i moviments socials.

- 16:00. Ocupacions d’habitatges i centres socials. Jesús Rodríguez. Activista del moviment okupa.

- 17:15. Ateneus Llibertaris: Ateneu Enciclopèdic Popular i Ateneu Llibertari de Sants. Xavier Oller, historiador i Soci@s.

- 18:45. Centres d’Estudis Llibertaris: Fundació d’Estudis Llibertaris i Anarcosindicalistes (Barcelona), Centre d’Estudis Llibertaris Federica Montseny (Badalona), Centre d’Estudis Llibertaris Francesc Sàbat (Terrassa), Fundació Anselmo Lorenzo (Madrid). Soci@s.

- 20:00. Debat general i conclusions.

DISSABTE 24 D’ABRIL MATÍ.

Experiències actuals (I): Moviments socials a Amèrica Llatina, Chiapas i Brasil.

- 10:00. Moviments socials a Amèrica Llatina: amb el progressisme hem topat. Raúl Zibechi. Pensador-activista, docent i investigador en moviments socials, periodista i analista internacional de la Jornada (Mèxic) i Brecha (Uruguai).

- 11:15. La rebel·lió indígena de Chiapas. Comitè de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista.

- 12:30. Moviment Sense Terra de Brasil: la lluita per la terra, la Reforma Agrària i una societat més justa. Maria Carballo. Antropòloga i membre del Comitè de Suport al MST de Barcelona des de l’any 1996.

- 13:45. Debat general i conclusions.

DISSABTE 24 D’ABRIL TARDA.

Experiències actuals (II): Argentina, Veneçuela i Grècia.

- 16:00. De la crisi a l’autogestió: orígens i perspectives de la recuperació d’empreses a Argentina. Luis Buendía. Economista, investigador pre doctoral de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), i membre de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió – ICEA.

- 17:15. Imperialisme, reforma social, poder popular a Veneçuela. Luis Baños. Militant llibertari actiu en processos d’organització, formació i lluita popular en el mitjà rural i la ciutat. Historiador i integrant de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió – ICEA.

- 18:30. Rastrejant l’antagonisme social i el moviment anarquista-antiautoritari a Grècia. Companys anarquistes de Grècia.

- 19:45. Debat general i conclusions.

- 20:15. Tancament de les jornades. CNT Barcelona.

Cita de la revista CRISI apartat d'alternatives col·lectives.
Cita de la revista CRISIS apartado de alternativas colectivas
Citation of CRISIS magazine, section of collective alternatives

CAT

Per cert, les plantes no només produeixen aliments per les persones si no molts altres recursos per la vida quotidiana, entre elles productes curatius per a la nostra salut. És el que se'n diu les plantes medicinals i també en aquest àmbit el capitalisme ens dificulta la vida i en aquest cas la salut. Un exemple és l'estèvia, un endolçant natural que s'ha demostrat que cura la diabetis, però està
prohibida la seva comercialització medicinal a l'estat espanyol. Serà perquè a les farmacèutiques no els interessa un fàrmac que curi del tot? Igualment, l'estèvia s'està estenen en els moviments socials, doncs posats a fer desobediència civil, què millor que cultivar plantes saludables.
I parlant de salut, passem ara a parlar de les alternatives per acollir noves personetes al món, doncs també n'hi ha aquí d'opcions fora de l'imperi dels hospitals i les farmacèutiques. Grups que ajuden a tenir un part natural, que promouen l'alletament matern i grups de criança, formen part d'un conjunt d'alternatives amb els nadons que ajuden a millorar el seu benestar, en el naixement i en els primers mesos de vida. que tindran conseqüències per tota la seva vida.

CAS

Por cierto, las plantas no sólo producen alimentos para las personas sino muchos otros recursos para la vida cotidiana, entre ellos productos curativos para nuestra salud. Es lo que se llama plantas medicinales y también en este ámbito el capitalismo nos dificulta la vida y en este caso la salud. Un ejemplo es la estevia, un edulcorante natural que se ha demostrado que cura la diabetes, pero está prohibida su comercialización medicinal en el Estado español. ¿Será porqué a las farmacéuticas no les interesa un fármaco que cure del todo? Igualmente, la estevia se está extendiendo en los movimientos sociales, así que puestos a hacer desobediencia civil, ¿qué mejor que cultivar plantas saludables?
Y hablando de salud, pasamos ahora a hablar de las alternativas para acoger nuevas personitas al mundo, pues también hay aquí opciones fuera del imperio de los hospitales y las farmacéuticas. Grupos que ayudan a tener un parto natural, que promueven una lactancia materna y grupos de crianza, forman parte de un conjunto de alternativas con los bebés que ayudan a mejorar su bienestar, en el nacimiento y en los primeros meses de vida, que tendrán consecuencias para toda su vida.

ENG

By the way, plants don’t only produce food for people, but also many other resources for everyday life, such as curative products for our health. These are what are known as medicinal plants and the truth is that capitalism also makes our lives difficult in the field of health. One example is Stevia, a natural sweetener which has been shown to cure diabetes, but whose sale for health purposes is prohibited in the Spanish state. Could it be that the drug companies have no interest in a treatment that cures diabetes completely? Even so, Stevia is spreading among the social movements, after all, if we’re going to practise civil disobedience, what better than cultivating healthy plants?
And speaking of health, let’s move on to talk about alternatives for receiving newcomers to the world, since here we can also find options outside the realm of the hospitals and the drug companies. Groups which help women to give birth naturally, which promote breastfeeding and baby care groups, form part of a series of alternatives for newborn children which help to improve their wellbeing, during birth and in their first few months of life, with consequences for all their lives.

Cita de la revista CRISI apartat d'alternatives col·lectives.
Cita de la revista CRISIS apartado de alternativas colectivas
Citation of CRISIS magazine, section of collective alternatives

CAT
Aquestes alternatives d'habitatge són espais ideals per autogestionar la producció d'energia, amb experiències com les de l'energia solar tèrmica per escalfar l'aigua i posant plaques fotovoltaiques als terrats. En l'àmbit urbà és necessari i comencen a haver experiències d'aprofitar els terrats per fer horts i a les masies rurals, comencen a haver experiències de petites centrals de biogàs per escalfar l'habitatge a partir de residus de matèria orgànica.

CAS
Estas alternativas de vivienda son espacios ideales para autogestionar la producción de energía, con experiencias como las de la energía solar térmica para calentar el agua y poniendo placas fotovoltaicas en los terrados. En el ámbito urbano es necesario y empiezan a haber experiencias de aprovechar los terrados para hacer huertos y en las masías rurales, empiezan a haber experiencias de pequeñas centrales de biogas para calentar la vivienda a partir de residuos de materia orgánica.

ENG
Such housing alternatives are ideal locations to self manage the production of energy, with experiences such as using thermal solar power to heat water and putting photovoltaic solar panels on the roof. Something else which is necessary in urban areas, and where experiences are already beginning, is in using roofs for gardening plots. In rural houses, there are starting to be experiences of creating small biogas generators to warm the building using organic residues.