Debajo, los textos de debate hasta ahora
3. Caràcter general de la proposta
A més a més, per a demostrar que anem en serio, tenim una proposta concreta:
3. LA PROPOSTA DE VAGA GENERAL: LA CRISI QUE LA PAGUIN ELS RICS: PEL POBLE EL QUE ÉS DEL POBLE
Declarem, abans que res, que la proposta està basada en el sentiment d’alegria i en la NoViolència Activa. És una proposta d’aturar-ho quasi tot per a replantejar-nos el funcionament de totes les coses, adreçada a tota la societat i buscant d’aquesta la seva més alta expressió de creativitat, solidaritat i mútua cooperació.
A continuació un petit esborrany de com es podria dibuixar una vaga general d'aquest tipus.
Una vaga general en un moment així, cal que sigui una proposta emblema, que tota la gent que potencialment en pugui ser part hi estigui d'acord i no només això sinó que s’hi senti identificada. Alhora la seva consecució ha de significar un canvi abismal en les relacions amb el poder i ser coherent amb les propostes de creació d'alternatives com les del decreixement i l'autogestió, que cada vegada més col·lectius defensem.
(2 vots)Si decidim fer una acció coordinada, quina mena d'acció volem fer?
Volem tornar a fer una acció com les dels punts de trobada del 17-S-2009 però que sigui amb més temps, amb més punts i amb més participació?
Volem un dia d'acció en que cadascu la organitzi com vulgui? o que estigui més coordinada?
i en quina data ho faríem?
Té sentit i vigència repetir els dies D passats i per exemple que la propera sigui al voltant del 17 de març del 2009?5. Exigim que els rics tornin al poble el que és del poble
- 3.Davant d’això, la gent podem tirar endavant una alternativa de societat basada en l'autogestió popular però necessitem recursos per fer-ho, per això exigim que els més rics tornin 100.000 milions d'euros als ciutadans*. De tot el que s'han enriquit amb l'especulació, l'evasió d'impostos, que amb la crisi estem pagant la gent. No sabem qui té més diners i en quines quantitats, perquè poder és sinònim de discreció i de paradisos fiscals, però sabem que tenen la capacitat per fer-ho i que en última instància els bancs centrals els poden crear del no res.
(1 vot)- 3.Davant d’això, la gent podem tirar endavant una alternativa de societat basada en l'autogestió popular però necessitem recursos per fer-ho, per això exigim que els més rics tornin 100.000 milions d'euros als ciutadans*. De tot el que s'han enriquit amb l'especulació, l'evasió d'impostos, que amb la crisi estem pagant la gent. No sabem qui té més diners i en quines quantitats, perquè poder és sinònim de discreció i de paradisos fiscals, però sabem que tenen la capacitat per fer-ho i que en última instància els bancs centrals els poden crear del no res.
10. Assemblees populars i cooperatives, garantia dels consells populars
A més de participant de les decisions, qui ho vulgui contribuirà amb part del seu temps a la construcció de la societat autogestionada. Per això es promouran les assemblees populars i les cooperatives locals. Les assemblees populars a més de ser un referent polític de l'alternativa de societat garantiran el funcionament democràtic i participatiu dels consells populars. Les cooperatives faran possible sobre el terreny que totes les necessitats bàsiques de les persones d'aquell territori siguin cobertes. Les persones que el sistema ha exclòs seran importants també dedicant el seu temps laboral per contribuir, participant en les cooperatives locals, en l'autogestió comunitària.
(1 vot)8. Vaga de bancs i expropiacions
Mentre tirem endavant aquesta vaga general també estendrem l'altra convocatòria relacionada, la vaga d’usuàries de bancs, de manera que evitarem que el capital especuli amb el que és del poble i haver de pagar amb interessos, deutes, que són diners que cal destinar per a les necessitats de la gent.
Si amb la vaga general no és suficient perquè siguin concedides aquestes justes demandes, quan es portin uns dies de vaga començaran les expropiacions per a col·lectivitzar en patrimoni, allò que no s'hagi volgut repartir en diners.(1 vot)9. Creació, composició i funcions dels consells populars
En quant a la idea i procés dels consells populars podria ser així:
- Tots els ciutadans els correspondrà ser part d'un consell en funció de la seva residència. Muntarem una democràcia inclusiva a nivell local, és a dir, mecanismes participatius perquè els ciutadans adscrits a cada consell puguin decidir la destinació d'aquests diners. Per exemple ajudar a les persones que no tenen les seves necessitats reals cobertes, creació de serveis públics de qualitat o transició cap una forma de vida amb menys impacte ecològic, que ens retorni l'equilibri amb la natura. Com a part d'aquest procés de canvi serà important també la transició de l'actual model industrial i comercial. Els consells podran assumir amb aquests criteris la responsabilitat de reobrir des de l'autogestió empreses que hagin tancat i crear nous llocs de treball entre les persones en atur.
- En una data posterior a l'inici de vaga general, per exemple un mes després, es realitzaran fòrums socials locals d'alternatives a la crisi, que tindran una funció constitutiva dels consells populars i que es nodriran de les millors propostes de canvi social que prèviament s'hauran posat en comú des d'un fòrum social virtual que haurà començat a funcionar mesos abans.
(1 vot)Pluja de propostes a incloure en la gran acció coordinada
Després del debat d'aquests dies us presentem una recopilació de propostes d'acció, que han sortit en boca dels participants en el debat. Totes elles serien propostes que es podrien incloure en la gran acció que estem debatint
1. ocupacions d'edificis públics com universitats i ajuntaments, d'estacions de televisió i ràdio, organizacion d'assemblees horitzontals, autogestió de barris sencers, boikot a grans companyies, despolitització de les protestes
http://www.17-s.info/node/821#comment-36722. unes jornades de gratuïtat, de regalar els seus serveis, fent com un tipus de sabotatge als diners com a única opció d'aconseguir serveis,
aliments i tot el més bàsic que tant necessitem i la seva absència ens angoixa
http://www.17-s.info/node/821#comment-34493. Coordinaria un gran mercat d'intercanvi i troc (d'objectes, coneixement i temps). Això ho faria amb el suport de les xarxes que ja estan fent aquestes iniciatives per tota espanya per realitzar una gran acció amb àmplies repercussió mediàtica.
http://www.17-s.info/node/821#comment-34374. autosuficiència alimentària,
Doncs si amb un mínim d'inversió o finançament, es aconseguís multiplicar
el menjar, amb l'assumpte aquest dels germinats doncs seria genial que d'aquesta manera o un de semblant; la gent ja tingués la panxa plena i pogués escapar del Sistema que li xantageixa seva esclavitud amb el menjar.
http://www.17-s.info/node/821#comment-34065. no utilitzar els diners més enllà de l'estrictament necessari des del primer moment, ressaltant els possibles bons resultats de la solidaritat per sobre del valor que se li sol atorgar.
http://www.17-s.info/node/821#comment-3394-----------------------------
6. Consistiria en deixar de fer tot el que ens vincula el sistema capitalista i començar a fer tot el que ens vinculi a la cooperació social de manera indefinida a partir de la data que convoqui.
4. Aquesta és una crisi sistèmica
Per això es proposa el següent esquema reivindicatiu:
- 1. Són causes directes de la crisi que els bancs van crear masses diners en préstec sense una base real. Quan la gent no els va poder tornar es va demostrar que aquests diners no existien i llavors la reacció dels bancs ha estat: 1. Deixar de concedir crèdits, fent desaparèixer molt diner de l circulació i impossibilitant el retorn dels crèdits. 2. per poder refer els seus balanços, han demanat molt de finançament públic que l'estat els ha donat. Però això no ha servit per a fer arribar també liquidesa a la gent que som els que realment els necessitem per viure. Mentrestant milions de persones queden aturades, doncs les empreses que ja no produeixen tant; i milions no poden pagar els seus deutes perquè ja no hi ha diner per fer-ho.
- 2. Aquest enfonsament del capitalisme succeeix en el marc de múltiples crisis (energètica, ecològica, de distribució de la riquesa, de valors...), que demostren que el que està en crisi és el sistema i que no seria una bona idea ni és viable reflotar-lo.
(1 vot)7. Si no compleixen el termini aturarem l'economia capitalista, garantint serveis mínims
Donarem un termini concret** a les persones més riques del país o en el seu defecte als bancs centrals per dipositar aquests diners en els comptes que farem públics. Podem acceptar que una part d'aquests diners vinguin de l'estat només en el cas que es treguin del pressupost militar o de grans infraestructures desenvolupistes.
Si no ho fan, entre tots els ciutadans que participin de la convocatòria aturarem l'economia capitalista del país de manera indefinida, tot garantint amb serveis mínims populars que mentre duri la vaga cada persona tingui la seva alimentació, aigua, sostre i salut coberts fins que aconseguim l'objectiu plantejat.
(2 vots)Volem fer una nova acció coordinada per viure sense capitalisme
Val la pena seguir fent accions d'aquest tipus per visibilitzar tota la xarxa i arribar a més gent, més pobles, més ciutats?
Beneficia als grups locals coordinar els seus temps amb els altres grups per poder participar en una acció d'aquest tipus o perjudica els seus ritmes narurals?
Ens decidim a tornar-nos a coordinar per un dia, o no?
14. Decisió sobre si posem dates i quines
** Farem una enquesta per posar aquesta data en que si no s'han complert aquestes reivindicacions començarem la vaga general. Valorem les opcions que es posi una data d' abans de l'estiu o després, també hi ha com a possibilitat de no posar data fins més endavant (tot i que com expliquem més endavant la publicació massiva del 17 de març és una oportunitat molt bona per a difondre la convocatòria amb data)
(1 vot)Introducció al debat
Hola a tothom,
Amb aquest missatge volem iniciar un debat a fons sobre Si volem seguir fent accions coordinades (com el 17-M i el 17-S del 2009) i quina acció i en quina data voldríem que fòssin.
A mida que la xarxa va creixent i la participació en les iniciatives i tasques de “Podem viure sense capitalisme” es realitza des de punts més diversos del territori, es fa necessari anar consolidant mecanismes de participació i presa de decisions en xarxa de manera consensuada en la mesura del possible.
En un primer moment vam tenir present realitzar una nova acció coordinada pel 17 de desembre, que era la idea que havia sorgit de l'assemblea que es va fer després de les jornades de formació del 29 d'agost. La manca de gent al centre de coordinació aquestes setmanes i la manca d'un debat en condicions ens han fet descartar aquesta possibilitat.
D'altra banda, tenim ja un precedent en la discussió virtual que va permetre decidir l'enfoc del 17-S del 2009 i de la propia campanya en el seu conjunt. L'enllaç a aquelles discussions el teniu aquí: http://www.podem.cat/debatvaga
Ara tenim el repte d'avançar encara més en el treball en xarxa afegint com a metodologia de participació, rondes de consultes per mail o telefòniques als diversos nodes implicats a Podem!
Que es complementaria de la discussió que es dongui via web.A continuació posem les 4 preguntes que ens sembla que han de centrar aquesta discussió.
Aporta la teva opinió com a comentari i arguméntala, l'objectiu serà que anem arribant a un acord en el que s'impliquin gustosament la majoria, si no totxs dels que han participat en aqusts debats
Centre de coordinació
Podem viure sense capitalismeVolem fer una nova publicació com les que han acompanyat els dies D anteriors?
Hem de seguir fent publicacions com les anteriors?
i la seva posta en escena ha de coincidir amb un nou dia D.
Pot haver dia D sense publicació o publicació sense dia D. Ho volem?
En que consistiria si fem una nova publicació
Quin tipus de publicació seria?
Seria una publicació massiva com la de podem! amb noves reflexions que llançar a la societat o un aprofundiment de les que ja estem fent? Seria una segona part del manual volem amb nous temes?
5. Exigimos que os ricos devolvan o pobo o que e do pobo
- 3.Ante isto, a xente podemos impulsar unha alternativa de sociedade basexada na autoxestion popular pero necesitamos recursos para facelo, por iso esiximos que os mais ricos devolvan 100.000 millons de euros os cidadans*. De todo o que se enriqueceron coa especulacion, a evasion de impostos, que coa crise estamos a pagar a xente. Non sabemos quen ten mais cartos e en que cantidades, porque poder e sinonimo de discrecion e de paraisos fiscais, pero sabemos que te;en a capacidade de facelo e que en ultima instancia os bancos centrais os poden crear da nada.
1. Convocar una vaga general?
Sovint quan sentim a parlar de vaga general, pensem que és quelcom a debatre en l'àmbit dels sindicats de treballadors perquè ho relacionem amb no anar a treballar aturant les empreses on els seus treballadors acordin sumar-se a la vaga. Segurament aquesta associació d'idees ens prové perquè les vagues generals convocades després de la transició han tingut aquest caràcter i han estat contra alguna reforma laboral determinada, convocades per CCOO i UGT. Bé, totes no, també n'hi va haver una convocada per aquests sindicats contra la guerra del golf i una altra convocada per CNT i CGT contra la Guerra d'Iraq, però bé el fet és que totes les vagues generals han estat convocades per sindicats però cap d'elles després de la transició han estat proactives, sinó sempre a la contra per evitar que les coses vagin a pitjor. A més, han estat vagues de com a màxim un dia.
Però això no ha estat sempre així. Si fem més memòria i ens anem a abans de la guerra civil, les vagues generals tenien un caire ben diferent. Entre el 1900 i el 1936 les vagues generals van ser ben freqüents i moltes d'elles van tenir en comú dos fets ben diferencials amb les que hem explicat abans:
- Eren vagues anticapitalistes, no es posaven en marxa per demanar reformes concretes sinó que buscaven la revolució. Així tampoc eren d'un dia sinó que duraven fins que aguantava la lluita, fins que es perdia o es vencia.
- No hi havia una direcció visible que les ordenava sinó que era la pròpia classe treballadora que s'aixecava. El moviment més visible era l'anarcosindicalisme de la CNT, però les estructures organitzatives eren descentralitzades i no jeràrquiques.
(2 vots)2. De quina mena de vaga general parlem
Popular, ciutadana, social,...els adjectius que podrien acompanyar aquesta vaga són diversos, cadascun amb les seves connotacions. El que és important entendre és que no parlen d'una vaga de treballadors, o no només en quan al treball, sinó que parlem d'una gran acció que com a éssers humans que som, fills d'una civilització en decadència, tenim la necessitat i la responsabilitat de tirar endavant. Ara que l'economia capitalista perd pistonades és el moment de fer-la aturar, d'aturar-nos i construir una nova manera de viure.
En temps de crisis asfixiants, aquesta crida a la Vaga General s’ha de comprendre com a part de moltes altres iniciatives i moviments socials que impulsen canvis, alternatives i sortides als paranys d’aquest sistema en crisi, el qual tendeix a consumir-ho tot, des de la riquesa natural de la Mare Terra a les nostres vides. Aquestes accions col·lectives demostren el poder d’organització i d’actuació de la gent, de la societat civil, al marge de la classe política, poder social que va augmentant la seva acció contrahegemòmica en situació excepcional de Crisi, quan l’ordre social és insuportable, les nostres vides són oprimides i endeutades per les lleis del “lliure mercat” i quan l’elit política sense cap pudor, ha admès “el col·lapse del sistema” És clar, aquesta elit política no s’ha molestat en explicar amb profunditat per què s’ha produït aquesta Crisi quan s’ha demostrat la relació directa d’aquesta economia en crisi amb molts altres problemes i conflictes socials que generen crisis de diferent tipus (bèl·liques, alimentàries, energètiques, ecològiques, habitacionals, comunicatives, de valors, de legitimitat política...). Malauradament, els mitjans de comunicació hegemònics han seguit atorgant tot el protagonisme polític a una classe política que, sistemàticament, no accepta les seves responsabilitats que li pertocarien com a governants d'estat i que, per descomptat, no es reconeix com a part del problema.
(2 vots)
- 1 de 2
- ››