Cada vegada més, les activitats van més enllà de la protesta i esdevenen pràctiques autònomes d'una nova societat

Com hem anat veient en pàgines anteriors estem en una societat en què els poders fàctics controlen les vies formals de la participació política i de la vida pública: govern, eleccions, partits, mitjans de comunicació, sistema judicial. És en aquestes condicions que sorgeixen i tracten d'anar guanyant espais d'acció i de vida diversos grups de persones que s'organitzen de forma independent del mercat i de l'estat, amb l'objectiu de denunciar l'actual model de societat i alhora cercar i potenciar les alternatives. Els podem anomenar, per entendre'ns, els moviments socials.

Si bé històricament podem recordar certs moviments socials que han pretés i en molts casos han aconseguit realitzar millores concretes en el sistema sense canviar-ne l'estructura bàsica (com poden ser el cas del moviment obrer, l'ecologista, el feminista i l'antimilitarista), en l'actualitat s'està generant una massa crítica mobilitzada, no només per un sol tema, no per pressionar a l'estat perquè legisli i executi mesures concretes, sinó per compartir una visió crítica de la globalitat del sistema capitalista i per posar en marxa una transformació radical, que més enllà d'escriure's en llibres i documents, s'intenta practicar cada dia en aquells aspectes de la vida en què es pot, que cada vegada són més.

En l'actualitat, la majoria dels moviments socials emergents s'organitzen a partir de col·lectius locals, de caràcter assembleari i autònom, amb una base identitària molt viva i diversa, amb participació de gent d'edats diverses i que creen noves pràctiques i discursos genuïns.

Des d'aquests nous moviments socials volem practicar una democràcia real en què les decisions siguin preses per aquells que es veuen afectats i pensem que les alternatives que estem plantejant entre tots i totes no són assumibles pel capitalisme, el sistema que pretén condicionar tota la nostra vida.No pensem que es puguin arreglar les coses proposant reformes que només intentin millorar les institucions existents i les seves lleis. De propostes n'hi ha moltes des de fa temps, però la qüestió rau en què qui hauria d'aplicar aquests canvis són els perpetuats poders polítics que governen gràcies al poder de les empreses transnacionals i especialment dels bancs. Considerem prou provat l'immobilisme de la política institucional collada per tots els estaments de poder del sistema, i ens desmarquem d'aquesta via com a forma de transformació social. Els partits polítics parlamentaris representen doncs un punt de vista diferent al nostre.

No només tenim reivindicacions maximalistes i de transformació global de la societat. També pensem que determinades accions concretes poden ser bons passos endavant de cara a apropar-nos a aquestes reivindicacions. Però com que no creiem en la voluntat política dels governs per assumir les nostres demandes, ens afirmem en la desobediència civil, l'autonomia i l'autogestió com a formes de lluita, experimentació i construcció d'alternatives concretes, tal i com es va fent des de diversos moviments socials en els darrers temps.

A continuació us presentem diversos exemples de les mobilitzacions i lluites que actualment es generen des dels moviments socials.