Quan a principis dels 90 es van realitzar les primeres okupacions per muntar centres socials autogestionats, s'estava posant la llavor d’allò que al cap d'uns anys ha generat una nova cultura política dissident del sistema institucional i generadora d'experiències vitals alternatives a les dominants.

De centres socials autogestionats n'hi ha amb noms i funcionaments diversos. Entre els més històrics tenim els ateneus llibertaris que recuperen la tradició anarquista d'abans de la Guerra Civil. Tenim també els Casals populars cada vegada més presents als pobles nodrint l'emergent moviment independentista que comparteix els valors autogestionaris que estem presentant. I tenim, és clar, molts espais socials autònoms sense cap altra adscripció ideològica que la d'anar construint la teoria a partir de la pràctica en què no es para d'avançar. Alguns centres són okupats, d'altres són de lloguer, cedits per particulars o esgarrapats de l'administració en una lluita veïnal, però tots comparteixen aquests valors que estem comentant. En podem trobar més d'un centenar en la geografia catalana.

Els centres socials s'acostumen a donar a conèixer com alternatives d'oci no consumista a través de les seves nodrides activitats de tarda i cap de setmana,. Però són molt més que això: són l'espai de socialització bàsic perquè anem aprenent a relacionar-nos d'una altra manera. Són espais on s'aprèn a participar sense jerarquies, i són el millor context perquè germinin moltes de les experiències que comentem a continuació.

Un altre dels exemples clau de les pràctiques autònomes camí d'una nova societat són les cooperatives de consum ecològic. Aquestes són grups de famílies que s'organitzen assembleàriament en comú, per consumir de productors ecològics de proximitat, evitant els intermediaris. D'aquesta manera potencien a fons l'agroecologia, unes altres relacions econòmiques més solidàries i la recuperació de llaços socials comunitaris i de proximitat. Si bé a finals de segle XX ja n'hi havia unes quantes, ha estat en els darrers 5 o 6 anys quan el seu nombre s'ha multiplicat espectacularment. A Catalunya, d'on en tenim dades, actualment en podem comptar unes 80. N'hi ha que reben cistelles directament del que té el pagès, n'hi ha que fan comandes; n'hi ha algunes on la participació en tasques voluntàries és condició necessària per formar-ne part i n'hi ha que permeten una participació més passiva, professionalizant alguna part del procés. Totes elles formen part d'un moviment agroecològic que es multiplica.

Per viure d'una altra manera, un dels aspectes fonamentals és el treball. Poder deixar de treballar per un empresari insertat en l'economia de creixement és clau, donat que és una de les activitats que ocupa més hores de la nostra vida. Hi ha experiències de cooperatives de treball que funcionen de fa molts anys, en sectors tan diversos com impremtes, col·lectius d'advocats, assegurances, metal·lúrgia, disseny gràfic, energies renovables, informàtica, etc... Algunes mantenen un funcionament participatiu i assembleari alhora que intenten tenir una activitat productiva coherent social i ecològicament. També hi ha qui comença un petit projecte productiu a nivell individual o d'un grup reduït; per exemple, cada vegada són més les persones que surten del circuit capitalista per oferir la seva activitat artesanal: verdures, fruites, pa, cervesa, refrescs, pollastres, formatges, mel, pasta, vins, sabons, joguines, revistes, entre d'altres, que permeten anar ampliant els circuits curts i posant en marxa una xarxa econòmica alternativa a la dominant.

Fins i tot en l'àmbit del finançament, que tant hem denunciat en d'altres pàgines, hi ha alternatives: tenim l'experiència de Coop 57 que ofereix alternatives de finançament per cooperatives i entitats socials, alhora que facilita un estalvi coherent a les persones individuals. Aquesta, juntament amb altres entitats, estan desenvolupant el Projecte Fiare, que seria una cooperativa de crèdit ciutadana com a alternativa real a la banca, mentre sobrevivim al sistema actual.

Un dels aspectes estratègics per construir una altra economia és substituir els intercanvis en la moneda dominant, en el nostre cas, l'euro, per opcions alternatives que siguin gestionades per la societat civil. En l'àmbit català existeixen algunes xarxes d'intercanvi ja consolidades, que faciliten el troc, és a dir intercanvis directes entre persones que volen cobrir alguna necessitat sense passar pel mercat. Aquestes xarxes acostumen a utilitzar Internet com a via de comunicació i en elles s’intercanvien des de productes com llibres, roba, menjar i productes informàtics, fins a serveis com cangurs o reparacions a la llar. Aquestes activitats es complementen amb els mercats d'intercanvi, espais físics en què habitualment, durant un matí o tot el dia, s'intercanvien una bona amalgama de productes i s'acorden serveis. Quan encara la producció alternativa és incipient, el més freqüent en aquests espais és intercanviar productes de segona mà, com llibres, roba o petits electrodomèstics, de manera que es constitueix una alternativa comunitària al consumisme, que alhora fomenta noves relacions socials.

I posats a transformar l'economia, què pot ser millor que vendre i comprar gratis? En els darrers anys, estan sorgint nous projectes en què qualsevol pot portar el que no li fa falta i emportar-se el que necessita sense pagar. Segurament és la millor forma de desmercantilitzar les necessitats i reaprendre a donar i rebre sense una relació comercial pel mig.

En primer lloc, la roba, i després els llibres i la música, són els tipus d'objectes que es troben més freqüentment en aquests espais, tot i que hi ha una tendència a la diversificació. El principal impediment per aquest tipus de projectes acostuma a ser accedir a espais sense cost monetari, de manera que és en espais okupats on habitualment és més fàcil trobar-los.

En alguns locals i centres socials autogestionats, hi ha petites llibreries amb contingut crític i dissident, així com distribuidores de música, samarretes i d'altres materials vinculats a la contracultura, que emergeix dels moviments socials. També s’hi poden trobar cartells, tríptics i octavetes de diverses mobilitzacions i col·lectius que estan donant a conèixer la seva activitat, així com persones que te'n poden informar.

Una altra de les idees força d'aquesta altra societat que estem posant en marxa és compartir els coneixements i la cultura de manera gratuïta. Per això podeu trobar un bon grapat de biblioteques socials on podràs accedir a lectures de lluites socials i de contingut crític i aprendre més sobre les diverses alternatives i coneixements. Recentment s'han agrupat en una xarxa de biblioteques socials que pots trobar a Internet.

De fa anys existeixen també uns determinats projectes implicats en la idea de compartir coneixements que són les XIC (xarxes d'intercanvi de coneixements). En aquests espais, les persones ofereixen tallers i cursos d'allò que saben i reben ensenyaments d'allò que els interessa, sempre gratuïtament. S'hi aporta i s'hi aprèn qualsevol tipus de coneixement tant de tipus intel·lectual com de contingut tècnic, artístic, manualitats, en funció de les habilitats i interessos dels participants. També són espais importants a l’hora de construir comunitat i relacions socials.

Arreu dels centres socials i dels moviments alternatius hi ha sovint tallers i cursos de molts tipus i especialment formacions encaminades a facilitar l'autogestió de la nostra vida quotidiana.
Agricultura ecològica, energies alternatives, autoconstrucció, electricitat, programari lliure, relacions de gènere, facilitació de reunions i molts altres coneixements reforcen la capacitat d'autonomia de les persones que van optant cada dia més per altres maneres de viure.

A l’hora de compartir coneixements una idea clau és la de “deixar copiar”. Cada vegada hi ha més creacions intel·lectuals, científiques i artístiques que qüestionen la idea dels drets d'autor i de les patents i estan posant en marxa alternatives. Existeixen les llicències Creative Commons, que es poden aplicar a la producció literària, audiovisual, musical i científica, per promoure que es pugui copiar i compartir sense pagar als autors. D'aquesta manera, la cultura i els coneixements s'estenen entre la gent sense ser privatitzats i sense que els interessos particulars prevaleixin sobre el bé comú.

La idea del “deixar copiar” va néixer de fet del programari lliure, un moviment ja consolidat que ha demostrat com les xarxes basades en la cooperació social poden ser tan efectives o més, que les grans empreses transnacionals. Del programari lliure, van néixer els Hacklabs, vertaders laboratoris autònoms d'informàtica lliure que acostumen a trobar-se en centres socials. I d'aquesta cultura viuen també els servidors autònoms que permeten autogestionar correus electrònics, pàgines webs i la pròpia seguretat informàtica, sense passar per una empresa comercial, així com les xarxes lliures sense fils, de les quals guifi.net n'és tot un referent a nivell català, i que van molt més enllà de compartir la connexió a Internet.

I si ens posem a compartir, que és més important que la base per poder alimentar-los és a dir les llavors que permetran als pagesos cultivar? Donat que l'agricultura industrial i especialment els transgènics estan posant en greu perill les espècies locals, la tasca de conservar les llavors i facilitar-les als pagesos locals que les vulguin plantar de nou, és fonamental. Per sort, des del moviment agroecològic és una de les tasques que es tiren endavant i arreu del territori tenim cada vegada més bancs de llavors que conserven la biodiversitat i defensen la vida present i futura.

Cultivar verdures pot ser també una activitat social i comunitària i no només una professió, així ho estan demostrant nombrosos horts comunitaris que en els darrers anys s'han sembrat en el territori català. Sortosament, mai ha deixat d'haver molts horts per l'autoconsum, però especialment interessant és aprendre a compartir i recuperar la participació comunitària a través del cultiu a l'hort. Un exemple en són els horts comunitaris de Can Masdeu, la masia okupada de Collserola.

Per cert, les plantes no només produeixen aliments per les persones sinó molts altres recursos per la vida quotidiana, entre ells productes curatius per a la nostra salut. És el que se'n diu les plantes medicinals i també en aquest àmbit el capitalisme ens dificulta la vida i en aquest cas la salut. Un exemple és l'estèvia, un endolçant natural que s'ha demostrat que cura la diabetis, però està prohibida la seva comercialització medicinal a l'estat espanyol. Serà perquè a les farmacèutiques no els interessa un fàrmac que curi del tot? Igualment, l'estèvia s'està estenen en els moviments socials, doncs posats a fer desobediència civil, què millor que cultivar plantes saludables.

I parlant de salut, passem ara a parlar de les alternatives per acollir noves personetes al món, doncs també n'hi ha aquí d'opcions fora de l'imperi dels hospitals i les farmacèutiques. Grups que ajuden a tenir un part natural, que promouen l'alletament matern i grups de criança, formen part d'un conjunt d'alternatives amb els nadons que ajuden a millorar el seu benestar, en el naixement i en els primers mesos de vida, que tindran conseqüències per tota la seva vida.

I caminant en el temps, l'àmbit de l'educació infantil no podria faltar a l'hora de posar en marxa les alternatives per una nova societat. De l'educació depèn que creixin persones lliures, amb valors i amb iniciativa o persones passives i sotmeses al sistema imperant. Moltes mares i molts pares ho saben, de manera que després d'algunes iniciatives precursores, les alternatives educatives s'han anat multiplicant en els darrers anys. De vegades com a pares i mares que eduquen a casa els petits, de vegades com agrupacions de famílies que eduquen conjuntament els fills, cada vegada més amb educadores que, conjuntament amb les famílies, guien els petits en el seu aprenentatge, sense sotmetre'ls a unes pautes massa determinades, algunes es poden definir amb propietat com escoles lliures. Hi ha projectes fins als 12 anys i s'intenta anar a més. És el que es coneix com educació lliure i en l'àmbit català la Xarxa d'Educació Lliure, facilita la posta en marxa d'iniciatives d'aquest tipus i interconnecta les que hi participen.

A l'hora de buscar un lloc on viure i abans que esperar en va que l'administració ens atorgui el dret a l'habitatge, ens el garantim nosaltres. Les okupacions d'habitatges buits, són una alternativa ja molt freqüent en el nostre país tot i que és impossible saber-ne l'abast donat que moltes d'aquestes no es publiciten. A vegades permeten viure molts anys sense haver de fer front a una de les principals despeses a que ens obliga el poder, però acostumen a anar acompanyades de l'angoixa de no saber fins quan durarà. Una altra opció més incipient però amb futur són les cooperatives d'habitatges de dret d'us. Es tracta d'un format que surt molt més barat que les hipoteques i lloguers individuals en què la propietat es manté en la cooperativa i on els participants no es poden revendre els seus drets a un preu diferent del que els ha costat, impedint-se així l'especulació. Es una opció força estesa en d'altres països i incipient aquí gràcies a l'associació sostre cívic, que la promou.

Aquestes opcions d'habitatge acostumen a anar acompanyades d'alternatives de formes de convivència, en les que es supera de l'individualisme dels pisos moderns, per crear espais d'us compartit per tota la finca, com poden ser espais d'informàtica, de rentadora, biblioteques o sales d'estar.

Aquestes alternatives d'habitatge són espais ideals per autogestionar la producció d'energia, amb experiències com les de l'energia solar tèrmica per escalfar l'aigua i posant plaques fotovoltaiques als terrats. En l'àmbit urbà és necessari i comencen a haver experiències d'aprofitar els terrats per fer horts i a les masies rurals, comencen a haver experiències de petites centrals de biogàs per escalfar l'habitatge a partir de residus de matèria orgànica.

I parlant de convivència, fins i tot hi ha alternatives en un dels àmbits més intocables de la cultura oficial. Cada cop hi ha més persones que es plantegen i comencen a practicar alternatives a la família nuclear, la qual és un model purament occidental dels darrers 50 anys i ha anat molt bé al consumisme, donat que ha contribuït a trencar llaços socials més extensos. Davant d'això, i compartint plantejaments amb la lluita antipatriarcal i els moviments per les llibertats sexuals, estan sorgint nous models de relació basats en la llibertat d'estimar a més d'una persona, en la comunicació i en la transparència. Abans se'n deia amor lliure, ara també és parla de poliamor.

En l'àmbit personal aprenem també a relacionar-nos com a persones iguals i diverses alhora, sense discriminacions per raça, classe, gènere o identitat sexual.

Totes les informacions expressament ignorades, totes les mobilitzacions que abans comentàvem i totes aquestes alternatives que estem presentant ara, una cosa que tenen en comú és que és volen difondre i arribar a més gent. És en aquest punt on una alternativa fonamental per conèixer d'altres visions fa acte de presència i és la dels mitjans de comunicació alternatius. N'hi ha de caire local, n'hi ha de temàtics, n'hi ha de generalistes. N'hi ha molts en paper i moltíssims a Internet. Hi ha unes quantes ràdios lliures i molt poquetes televisions. Del que n'hi ha més és de producció de documentals i reportatges interessants que en molts casos pots trobar a Internet o en distribuïdores alternatives. Els mitjans de comunicació alternatius són projectes amb un compromís continuat que acostumen a necessitar molta dedicació i esforç, a més de recursos econòmics per arribar més enllà de les minories. En l'apartat d'enllaços podeu trobar la pàgina web de molts d'aquests projectes.

Hi ha d'altres alternatives col·lectives i mai podrem ser del tot exhaustius, però esperem que us hagueu quedat amb una idea completa. De fet us hem mostrat ja un bon nombre d'alternatives que estan en marxa i que afecten a molts dels aspectes de la vida. Ara bé, quines idees estant ajudant a que les persones implicades en aquestes diverses iniciatives es trobin per anar construir una altra societat? Com s'està teixint la xarxa ? En parlem en les properes pàgines.