“Ningú és més esclau que aquell que falsament es creu lliure” Goethe

Les oligarquies econòmiques a les quals mai veiem les cares, financien governs d'esquerra o dreta mentre conflueixen en els mateixos clubs secrets per debatre amistosament sobre el nou ordre mundial. Contradicció? No, estratègia rigorosament planificada.

El nostre vot cada 4 anys en un sistema pràcticament bipartidista és la manera més senzilla de fer-nos creure que estem en una democràcia. I aquesta mena de democràcia dirigida, sorgida d'uns plans meticulosament orquestrats després de la segona guerra mundial, ha demostrat ser la manera menys costosa de mantenir submisa la població mentre el poder d'unes poques famílies es feia imperial.

Al llarg dels anys l'obscur sistema financer s'ha fet cada vegada més omnipotent, portant la màxima del creixement exponencial fins a l'exageració. L'economia real s'ha convertit en un apèndix de les finances, complint acceleradament la funció de convertir crèdits en deutes i consum. Tot plegat mentre als pobles se'ns roba per partida doble: plusvàlua empresarial i plusvàlua pels banquers privilegiats amb la creació de diners.

En aquest context, les crisis fins ara no havien plantejat cap problema, ja que precisament són moments que aprofiten els peixos més grans per menjar-se els mitjans i els petits.

Però aquest sistema perfecte té un enemic insuperable d'aquí en endavant: els límits planetaris. No es pot créixer sempre en un planeta amb recursos finits. Ara, a principis del segle XXI, estem arribant a aquests límits. L'or negre ens ha donat el primer avís, d'altres combustibles fòssils, minerals per la indústria, fertilitzants per l'agricultura, terres cultivables, escalfament global i un llarg etcètera de recursos limitats venen després.

Mentre els qui ostenten el poder invisible continuen debatent amistosament com serà el nou ordre que rellevarà l'actual crisi estructural i si la guerra, la gana o les malalties són millor o pitjor estratègia pels seus interessos, nosaltres els pobles, tenim la responsabilitat d'aprofitar aquesta oportunitat per actuar abans que sigui massa tard. El poder no és tal sense obediència, ni sense por. Cada vegada som més les veus insubmises i ens estem organitzant. Lector, lectora, et fem saber que pots triar si vols seguir sotmesa o vols ser lliure.

Aquesta publicació del 17 de setembre del 2008 vol cridar l'atenció a qui vulgui escoltar, que els moviments socials estem al cas per oposar-nos a la dictadura econòmica tramada a esquena de la població i construir una altra societat, ara i aquí.