L'alfabetització necessària

L’”educació” generalitzada, recolzada pels mitjans hegemònics de "comunicació", és la causant de la pandèmia del sistema; en basar-se en educar la part racional del cervell, a través dels llenguatges oral i escrit, mutila l’aprenentatge dels altres llenguatges essencials i impedeix l’educació emocional. L’analfabetisme generalitzat impossibilita l’autorealització humana i crea submissió.

L’evolució cultural ens ha permès desenvolupar 5 llenguatges: els naturals, que hem desenvolupat a través dels sentits físics (oïda, tacte i vista), musical, gestual i visual i els pròpiament culturals, oral i escrit. Ens relacionem globalment utilitzant-los tots, però, només una petita part de les persones n’aprenen un més que la majoria, les “artistes”, que, a més de parlar, llegir i escriure, saben: llegir música, gests o formes; tocar i cantar, moure’s i interpretar, pintar i dissenyar. Tota persona és artista en potència, però, els llenguatges necessaris per ser-ho, en conèixer-los només les persones especialitzades, són un coneixement ocult per a la gran majoria que, a causa d’aquest desconeixement, pateix dominació. Aquesta es porta a terme a través de la imposició de necessitats fictícies, que obstaculitzen el desenvolupament de les necessitats humanes i, sobre tot, la necessitat d’autèntics valors culturals.

En marginar aquests 3 llenguatges, els nens i nenes i, en general, la majoria d’humans no tenim uns fonaments educatius que ens permetin un desenvolupament integral. Per aconseguir-lo hem d’alfabetitzar-nos en els llenguatges associats als sentits físics que, precisament, ens ajudarien en l’aprenentatge posterior i a ser creatius en la resta de matèries necessàries i en qualsevol camp que després treballem. Però, fins ara, només alguns nens i nenes aconsegueixen educar-s’hi, fent-ho en un o dos llenguatges més i, naturalment, són persones sensibles i creatives que aprecien la realitat de forma més completa que la majoria, d’acord amb la bellesa i complexitat naturals.

Segons en Richard E. Cytovich, “fins fa realment molt poc temps no hem apreciat la capacitat, la força que té el cervell límbic sobre nosaltres, sobre el nostre comportament quotidià i sobre la nostra forma de pensar”. En apreciar-ho, hauríem d’aplicar els coneixements actuals per estimular correctament els sentits físics i educar la part límbica del cervell. Fa falta una alfabetització completa que, a partir de l’any de vida, ens estimuli els sentits, les emocions i els sentiments, ens satisfaci completament la necessitat natural i sociocultural d’aprendre i ens faciliti la comunicació, la interpretació i la creativitat. Ens cal recuperar el valor d’aquest coneixement bàsic dels llenguatges musical, gestual i visual, per entendre’ns millor entre humans, entendre la vida i la naturalesa i estar preparats per afrontar qualsevol problema i resoldre’l harmònicament.

Aquest coneixement bàsic ens dóna llibertat, independència i poder en comunicació, interpretació i creativitat i, a partir de l’any de vida, caldria engegar un procés educatiu en 4 llenguatges i, junt amb l’escrit, 5, a integrar als 6 anys, per poder satisfer completament les necessitats humanes de comunicació i d’interpretació del medi natural en el qual vivim.

Un poble educat en els 5 llenguatges humans serà un poble lliure, creatiu i preparat per autogestionar les necessitats humanes i resoldre-les eficaçment i harmoniosa.

Manual d’iniciació al llenguatge visual per facilitar-ne l’autoaprenetatge En aquest enllaç