Mentre l'atur creix cada dia, l'agricultura s'està convertint en un producte, dins la lògica capitalista, cada cop més marginal. Les terres fèrtils s'utilitzen per a polígons industrials, per a la especulació immobiliària o senzillament queden en desús, i els agricultors sobreviuen a base de subvencions pels preus tan irrisoris
que reben pels aliments que produeixen. Els productes que consumim provenen de l'Àfrica o d'Amèrica Llatina i els productors locals aposten per una agricultura intensiva per a ser més competitius, utilitzant transgènics i químics agressius per a produir “verdures” més grosses o més vistoses, químics que al final acabem consumint i dels quals ja comencem a coneixen les conseqüències. A més, en entrar ja al pic del petroli, el preu del transport d'aquestes verdures s'encareix dia a dia i, en cas de col·lapse, no disposarem d'aliments suficients per a tota la població, especialment per a alimentar nuclis urbans massa densos com són les ciutats, el model de les qual és insostenible.

Per tant, si vols treballar en un canvi real en la forma de produir el que mengem, organitzem-nos per recuperar la nostra autonomia alimentària com a grups socials i la sobirania alimentària com a poble i fem-ho amb un model de producció orgànica i respectuosa amb el medi, per tant, canviem també els nostres patrons de consum. Respon al formulari següent i comencem fent una llista de les terres que encara són fèrtils i que estan en desús, o que siguin
d'agricultors que també creguin que podem canviar les coses, i una llista de mans i braços disposades i disposats a aprendre i treballar.