Els tres porquets i el llop Crisi

subtítol: Les cooperatives de cessió d'ús, un model per solucionar el problema de l'habitatge.

Marieta: - Júlia, m'expliques un conte?
Júlia: - Sí, clar. Marc, tu també el vols escoltar?
Marc: - Sí, amb molt de gust!
Júlia: - Doncs, vet aquí una vegada, tres germans porquets que vivien en tres habitatges diferents. El primer porquet, el germà petit, s'estava en un pis de lloguer i vivia molt feliç, fins que un dia, el llop Crisi, amb el seu amic Especulació, el van anar a visitar i li van dir que li pujaven el lloguer el doble del que pagava fins aleshores... El pobre porquet petit no podia pagar tants diners, ja que tenia una feina temporal, molt mal pagada, i va haver de marxar corrents a casa del seu germà mitjà.
El germà mitjà vivia en una casa que s'havia comprat feia un parell d'anys. Per comprar-la, havia demanat una hipoteca a 40 anys i cada mes pagava la meitat del seu sou al banc... tant sols en interessos!!! El llop Crisi, que havia pogut seguir el porquet petit, juntament amb els seus amics Atur i Banc van anar a veure el germà mitjà dels porquets. Li van comunicar que s'havia quedat sense feina i que el llop Banc es quedaria amb la seva casa. Un altre cop, el germà petit, aquest cop acompanyat del germà mitjà, van fugir corrents i van dirigir-se desesperats a casa del seu germà gran.
El germà gran ja feia un temps que s'havia ajuntat amb un altre grup de porquets i havien desenvolupat una molt bona idea. Vivien en una cooperativa d'habitatge de cessió d'ús!
Marieta: - Una queeeè??
Júlia: - Ara us ho explico... Tots els porquets eren membres i alhora propietaris de la cooperativa. Cada porquet tenia dret a un vot i el funcionament era totalment democràtic. Els porquets no eren propietaris directes de l'edifici on vivien, sinó que tenien un dret d'ús indefinit del seu pis i el propietari era la cooperativa de la qual formaven part. Cada mes pagaven un lloguer tou, per cobrir totes les despeses de l'edifici (incloent aigua, calefacció, manteniment, escombraries, etc.), sent tots els moviments monetaris dins de la cooperativa totalment transparents.
Quina bona idea havien tingut!
El dret d'ús indefinit implica poder-hi viure tota una vida, fins i tot poder-ho passar en herència, i és possible també llogar-ho a algú altre per un període curt de temps, o més llarg si són causes justificades.
Del lloguer tou de cada mes, una part va per a manteniment, tant de l'edifici com del pis. Es va fent bossa i quan n'hi ha suficient es pot utilitzar, per exemple, per reparar el parquet, comprar una nevera nova o arreglar el bany. Els canvis que afecten a l'edifici es decideixen de manera democràtica; els que afecten al pis, el membre que l'ocupa és lliure de decidir.
A l'edifici també hi ha zones comunes. Per exemple, una bugaderia amb rentadores i assecadores que tothom pot utilitzar, una caseta amb mil i un contenidors per diferents tipus de reciclatge, trasters, compostadors, locals per fer-hi festes o reunions, etc. Cada cooperativa decideix el que li sembla millor.
El porquet petit i el mitjà van quedar entusiasmats amb l'habitatge del seu germà gran i allí van ser molt ben acollits. El llop Crisi també els va anar a visitar, però, per molt que va bufar i bufar, i per molts amics que va portar, no va aconseguir mai fer-los fora i els tres porquets, a la cooperativa, van viure feliços i van menjar mooolts anissos.
Marieta: - M'ha agradat molt el conte!!! Que guai!!!
Marc: - Sí, mmm, quin conte més bonic... Llàstima que no sigui veritat...
Júlia: - Eh! Qui t'ho ha dit que no és veritat?
Marc: - Carai, no cal ser gaire intel·ligent per veure-ho! A tots ens toca pagar un salari sencer en lloguer, o en una hipoteca de 30 anys o més... No veure això és ser un il·lús que viu als núvols. Va, no em vulguis prendre el pèl.
Júlia: - Doncs mira, Marc, potser que ens plantegem què vol dir això que “ens toca”. Resulta que sí que hi ha altres llocs on això no és així, simplement perquè van buscar alternatives al que tocava i ara viuen amb una qualitat de vida molt més alta.
Marc: - Ah sí? I on són aquests llocs on dius? Hehe... Va, ja t'he dit que no em prenguis el pèl. Potser són les casetes dels arbres dels jardins d'aquests personatges de conte?
Júlia: - Doncs no, són ben reals i n'hi ha a Europa mateix. A Suècia, per exemple, la gran majoria de pisos funcionen amb aquest sistema de “bostadsrätt”, o model cooperatiu d'habitatge de cessió d'ús.
Marc: - Uau.. no n'havia sentit a parlar mai! I això... seria possible a Catalunya?
Júlia: - Doncs clar que sí! Només fa falta que ens hi posem! De fet, tinc uns amics que fa un temps van començar-ne una, de cooperativa. Es diuen Sostre Cívic i segur que estaran molt contents si ens hi ajuntem.
Marc: - Ostres! Doncs què fem perdent el temps? Anem, anem a veure'ls ara mateix!!! Visca!!!