De baix a dalt. Un pla organitzatiu per ser el canvi que volem

Introducció:

Davant de tots els projectes i campanyes que hem anat explicant en aquestes pàgines, és important organitzar-nos. Per fer-ho, en primer lloc, és important tenir en compte que la forma d'organització de la societat civil i dels moviments socials a través de grans organitzacions amb afiliats, ha anat perdent pes i ha cedit pas a col·lectius més petits i àgils. L'aparició d'Internet ha donat força a les formes d'organització en xarxa, molt flexibles, ràpides, que beneficien als col·lectius petits i són poc compatibles amb les estructures tradicionals d'organització.

Però Internet té els seus problemes i perills, com la saturació d'informació i la falta de personalització de les relacions que s'hi estableixen. Per això cal anar més enllà i aconseguir fer funcionar de manera articulada i harmònica la xarxa d'Internet conjuntament amb una realitat bàsica com és la de la xarxa de relacions socials, amistats, companys, família, a través de les quals flueix ja la informació de manera natural. És allà on hi ha amistat i companyonia, on podem trobar les millors vies per estendre les propostes i dur-les a la pràctica. Lògicament, sempre serem més receptius a les propostes que ens arribin dels nostres col·legues, que les de persones que no coneixem. Sabent-ho, les hauríem de reforçar.

Grups d'afinitat, com a base organitzativa (un mètode altament efectiu):

Un grup d'afinitat és un petit grup de persones (de tres a vint, habitualment) que actuen junts pel canvi social. És un grup no jeràrquic, basat en la confiança, format per amics i persones de similar pensament. Es tracta d'un mètode d'organització altament efectiu, pel que ja hem comentat i perquè permet mantenir la informació dins del grup, evitant infiltracions policials.

Aquest procediment l'han utilitzat importants moviments socials al llarg de la història, com per exemple els grups d'activistes que van aconseguir aturar les cimeres de Seattle i Praga a l'inici del moviment antiglobalització.
Són grups sorgits a partir de coneixences socials, formatives, laborals, moltes vegades interrelacionant nuclis de convivència o col·lectius ja existents, que conformen l'eina més adequada per organitzar-nos, sigui amb l'objectiu de l'acció directa o per molts altres projectes. Estem parlant de nuclis on la bona entesa ajuda que flueixin les propostes, les ganes de fer coses, alhora que són nodes de comunicació estables en que un cop començat un projecte, és fàcil donar-li continuïtat, perquè no costa trobar-se i compartir.

Passem a l'acció: fem grups de grups afinitat

A partir de la trobada entre diferents grups d'afinitat, haurien de constituir-se els espais organitzatius amb prou gent per fer coses a més gran escala. Cal un grup d'entre 40 i 100 persones per actuar amb suficient participació i alhora coneixença interpersonal per mantenir un entorn de confiança, mentre es fan accions de certa envergadura, com la presa de terres, la constitució d'una cooperativa integral o de consum, o la posada en marxa d'una escola autogestionada. Aquí, els grups d'afinitat són petits espais de decisió dins d'un espai de decisió major, de manera que és fa més fàcil i operatiu prendre decisions que no pas en una assemblea formada només per persones individuals.

Ja existeixen molts grups de grups que funcionen així, com per exemple les cooperatives de consum, els centres socials, les escoles lliures, etcètera, que podem classificar aquí. Però també hi ha molts grups d'afinitat que encara necessiten trobar-se amb altres de similars per poder tirar endavant les seves iniciatives. També pot donar-se el cas de grups d'afinitat que participen alhora en diversos grups de grups d'afinitat.

A nivells més grans, tenim les assemblees de barri, o de poble, les xarxes de grups, i les coordinadores i assemblees d'àmbit superior.

Esquema organitzatiu, des de baix fins on faci falta

Organitzats de baix a dalt, segons aquest mecanisme organitzatiu, arribarem a la següent proposta
G0) Persona individual: Que participa en els nivells següents:

G1) Grups d'afinitat: Nuclis de convivència, amics i amigues, col·legues, coneguts/des... que ja funcionen sense haver-se d'organitzar.

G2) Grups de grups d'afinitat: Cooperatives de consum, de producció, integrals, ateneus/casals... que es reuneixen amb prou continuïtat, setmanal o quinzenal, i a més d'organitzar els seus projectes, participen als nivells superiors.

G3T) Assemblea Territorial: Autoorganització a nivell de barri, poble o ciutat (assemblees i coordinadores locals). Com algunes assemblees de poble i barri que ja hi ha, però amb participació més extensa de tots els nivells inferiors (G1 i G2).

G3S) Xarxa Sectorial: Serien xarxes de grups d'afinitat i de col·lectius. És a dir, de les categories G1 i G2 alhora, atès que quan es treballa en xarxa es fa difícil distingir-ho. Acostumen a ser espais de comunicació, formació i acció coordinada a nivell sectorial o temàtic, i el seu àmbit territorial pot créixer segons calgui o es vulgui.

G4TS) Territorial/Sectorial; Coordinació en àmbits territorials i sectorials més grans que els nivells anteriors.
D'aquests, a nivell participatiu i de base, n'hi ha ben pocs. Cal reforçar els nivells anteriors per fer-los possibles. Construir-los i consolidar-los seria un objectiu a assolir.

G5TS) Territorial/Sectorial: Coordinació dels nivells anteriors per allò que sigui necessari, i així successivament...

Internet, una peça clau, seria cada cop més important a mesura que anéssim pujant a nivells més elevats; per comunicar-se, i a nivells superiors, fins i tot com a part fonamental del procés de prendre decisions.

A mesura que l'autogestió anés avançant, les cooperatives d'un territori que tinguessin la mateixa activitat productiva podrien establir-se dins una Xarxa Sectorial (G3T), organitzant-se entre elles per poder-se complementar i no deixar desatesa cap necessitat per manca de producció local.

En passar a zones de grau 4, les assemblees populars es farien segmentades segons temes, donant capacitat de decisió a cadascuna de les xarxes sectorials (G4TS).
I així aniria creixent l'esquema organitzatiu, a mesura que el territori en qüestió s'anés ampliant, per crear la nostra pròpia economia i desvincular-nos cada cop més del capitalisme.

Com comencem? Posem en marxa un cens de persones, grups d'afinitat i col·lectius!
Per veure qui som i poder entrar en contacte, primer comptem-nos!!! Volem aprofitar la difusió d'aquesta publicació per posar en marxa un cens de persones, col·lectius i grups d'afinitat que puguin estar interessades a trobar-se i connectar amb altres persones i grups per tirar endavant els múltiples projectes que heu anat llegint en aquesta publicació i moltes d'altres que n'aniran sortint.
Hem obert un formulari detallat d'altes perquè us pugueu inscriure, com a persona individual, com a grup d'afinitat, o com a col·lectiu, i on cada inscrit pugui concretar el seu àmbit d'interès en relació a les propostes plantejades a les pàgines anteriors (cooperativa integral, comunicar-se, acció directa, etc...). A partir d'aquí, ens encarregarem de posar la gent en contacte de la següent manera:

A les persones individuals o grups molt reduïts els posarem en contacte amb altres persones, perquè, si sintonitzen, puguin constituir un grup d'afinitat (G1).

Als grups d'afinitat que ho necessitin els posarem en contacte amb altres grups d'afinitat perquè puguin tirar endavant conjuntament aquelles accions o projectes que vulguin, com les cooperatives, projectes autogestionats i altres que s'han comentat en diversos espais d'aquesta publicació (G2).

Pels col·lectius, cooperatives i grups de grups d'afinitat, us facilitarem eines per a treballar en xarxa amb altres col·lectius, i organitzar-vos, tant a nivell territorial com sectorial (G3).

Per tant, l'objectiu serà crear tants G1 i G2 nous com siguin possibles, consolidar-los, i que amb això es vagin creant i consolidant els G superiors que calguin.

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::despiece:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Impulsem alternatives comunicatives
Si hem arribat a vosaltres mitjançant aquesta publicació excepcional, és perquè el poder limita els canals als que tenim accés, per difondre una altra lectura de la realitat.
Les manipulacions i desigualtats informatives d’aquest sistema comunicatiu en crisi fa urgent que emprenguem una resposta clara per reforçar els mitjans de comunicació socials, incentivant un “tercer sector comunicatiu”, separat dels sectors públic i privat, conformat pels mitjans de la societat civil i de diversos moviments socials i veïnals.

És un moment òptim per a potenciar i compartir mitjans, espais, recursos i totes les xarxes alternatives al nostre abast. Un cop assumit que la classe política, com a part governant del sistema, no està per emprendre cap acció realment transformadora, la iniciativa dels canvis i les alternatives que volem depèn de la nostra capacitat de comunicació, comprensió i acció col·lectiva. Tot és possible si fem un pas endavant, ens retrobem i ens posem d’acord.

Adreces d’interés:
Sobre una “Crida” per convocar de forma imminent un Fòrum Social de la Comunicació:
http://fscomu.blogspot.com/
Sobre la reivindicació del “tercer sector comunicatiu” i l’emissió d’una televisió i una ràdio dels moviments socials:
http://www.okupemlesones.org/